Free Web Hosting Provider - Web Hosting - E-commerce - High Speed Internet - Free Web Page
Search the Web

SAF - Sallent Filatèlic

www.saf.itgo.com

Inici

.
Bulletí Informatiu CINQUANTENARI SAF
 

(continua de Pàgina 15)

El ventall temàtic del col.leccionisme és molt ampli i enumerar-les totes seria una tasca impossible de realitzar en l'espai d'aquest article; però vaig a enumerar-na algunes com ha curiositat i per el que l'hi pugui interessar: joguines (figures de plom, trens, jocs d'ordinador, nines, etc), segells, monedes, bitllets, minerals, fòssils, postals, fulles d'afaitar, culleretes de cafè, sobres de sucre, escuradents amb sobre, targes telefòniques, TBO, plaques de cava, bitllets de loteria, gomes d'esborrar, elefantets en miniatura, cendrers, didals, clauers, pins, programes de cinema, vitoles, punts de llibre, bolígrafs, plomes estilogràfiques, maquetes d'avions, cotxes, motos i un llarg etc.

Dintre d'aquest gran ventall, deixant a part la filatèlia i la numismàtica que per la seva extensió i importància son mereixedores d'un tractament més extens i acurat, hi ha l'apartat de les joguines que per la seva singularitat és molt atractiu.

JOGUINES

Deixant a part les joguines trobades en les excavacions arqueològiques, pertanyents a antigues civilitzacions, com per exemple les de l'època romana que tenien predilecció per les nines o les de l'Edat Medieval d'on es coneixen l'existència de xiulets i joguines vitrificades i de fang, ja que gairebé no n'han quedat restes, donada la efímera consistència dels materials en que estaven realitzades i que son de difícil troballa o adquisició. De fet, fins el segle XIX, la major part de les joguines eren de fusta i de fabricació casolana. La revolució industrial i la proliferació de modernes fàbriques va afavorí la producció a gran escala de complicats dissenys a un preu reduït. Si els comparem amb altres objectes de col.lecció, les joguines no son realment antigues: les més interessants foren fabricades entre 1840 i 1890 a Alemanya.

Els col.leccionistes especialitzats divideixen les joguines en funció dels materials en que han estat construïts: de fusta, de ferro colat, encunyats, figuretes de plom, de llauna. Els de fusta son objecte d'especial veneració, en especial els jocs de bitlles.

Entre les joguines de ferro colat destaquen els vehicles, com els monoplans o els cotxes. Foren el somni dels nens fins que foren substituïts pels de llauna entre els anys 1920 i 1930. Les primeres peces encunyades foren fabricades a França als anys 20. Eren petits vehicles de 4 cm de llargada. Els més coneguts son els realitzats per la companyia anglesa "Meccano" que, a la vegada també fabricà peces per construir edificis i els denominats "dinky toys", uns cotxets molt perfeccionats que, gràcies el seu acabat, es varen fer molt populars i acabaren imposant-se a l'escala de 1:48 per a les miniatures.

De les figures de plom, el lideratge el tenia la companyia britànica William Britain & Son, que va dominar el mercat des de 1893, any en que varen treure la patent de les figures buides, fins que varen parar la producció l'any 1966. Aquesta companyia imposà com a grandària estàndard les seves figuretes de 20 mm d'alt, equivalent al 1/72 del grandària real.

Les primeres fàbriques de joguines de llauna daten dels anys 1820-1830, és a dir, també de l'època de la Revolució Industrial. Els productes manufacturats tenien com a destinació un mercat local i no fou fins el 1890 quan la producció de les fàbriques alemanyes tingueren com a destí el marcat mundial. En aquesta producció s'hi aprecien dues fases. Una primera, fins el 1890 quan les joguines de llauna son pintades a mà, i a partir d'aquesta data és quan s'estén l'ús de parts impreses, que després de la I Guerra Mundial serà pràcticament universal.

Els últims grans productes foren els robots i cotxes japonesos dels anys 1950 i 1960, que incorporaven també altres materials com la fusta, roba, vidre i, sobre tot, plàstic.

 

<< Pàgina 16 >>

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24



Ultima actualització d'aquesta pàgina 30/Agost/2004



www.saf.itgo.com

______________________________________________