(continua de la Pàgina 16)

Trens. El tren es una de les joguines més apreciades per els col.leccionistes. Ja des de 1830 s'elaboraren trens de fusta i de plom i a començaments de 1840 es realitzaren, en la Gran Bretanya, les locomotores fabricades de llautó mogudes a vapor, conegudes com "gotejadoras", degut a l'aigua que regalimava dels seus cilindres a mesura que es desplaçava. Aquest model es va continuar fabricant fins a finals del segle XIX, conservant el disseny del prototip dels anys 40. Entre 1870 i 1880 es produïen a Alemanya trens de llauna, però sobretot s'hi imposaren a partir de 1891, quan Märklin estengué un sistema complet de ferrocarril amb tres mesures o amplades i va incorporar gradualment un gran nombre d'accessoris. Aquests trens s'imposaren en el marcat i s'exportaven a la resta de països.

Jocs d'ordenador. L'any 1972 l'enginyer electrònic dels Estats Units d'Amèrica Busjnell inventà el primer joc realitzat amb ordinador. A partir de la segona dècada dels anys 80 i sobre tot dels anys 90, els jocs d'ordinador es fan presents gairebé a totes les llars a on hi ha nens o joves. Tant els jocs d'habilitat com els d'estratègia son utilitzats amb passió pels usuaris i col×leccionats. La reunió, la copia i el intercanvi de jocs estan a l'ordre del dia.

Nines. Per ser objecte d'adoració dels nens, les nines han sofert en molts dels casos un excés de zel i el seu estat de conservació sol ser lamentable. El col.leccionista de nines para una atenció especial al seu vestuari. Els vestits de les franceses bescuit (porcellana sense vidriat de finals del s. XIX) solen ser curades copies dels models de l'època, inclòs el barret i els complements.

Les nines més antigues son de fusta. Encara es conserven exemplars d'aquest material fabricats a Austria i Alemanya del segle XVII. Les de paper maché també gaudiren de gran popularitat fins el 1870 i, de fet, avui dia son molt buscades. De feltre i roba es varen fer una gran quantitat de nines a començaments del s. XX, però per la seva feble consistència moltes no han arribat fins els nostres dies. Les més famoses son les nines rentables amb cap de mussolina i cares pintades.

Les nines de porcellana començaren a popularitzar-se a partir del 1830 i presenten tant el cap com les extremitats de porcellana de pasta dura vidrada, mentre que el cos es de fusta, cabritilla o de roba. A partir de 1850 es començaren a fabricar les nines bescuit amb una tècnica diferent.

La joguina a Espanya i Catalunya. La fabricació de joguines a Espanya duran els segles XIX i XX, encara que sense assolir les produccions alemanyes, angleses o franceses, va experimentar un notable desenvolupament. Les fàbriques hispanes, entre les que s'hi trobaven filials de cases europees, desenvolupaven una fabricació seriada que seguia els models que feien furor a Europa. Els més sofisticats, tanmateix, s'importaven. Les principals indústries de joguines estaven instal×lades a Catalunya i Llevant. A Barcelona, la firma Ortelli fabricava des de 1823 soldats de plom, dels que n'hi ha abundats sèries, i Seix Barral va fer teatres infantils de cartró editats entre 1815 i 1950, coneguts com a teatres dels nens.