(continua de la Pàgina 18)

Fins la implantació del llautó, s'utilitzaren el cartró i la fusta i les peces eren relativament senzilles, però fou la llauna estampada i pintada la que va enregistrar un gran desenvolupament a principis del segle XX, sobre tot gràcies als models introduïts en el mercat per la firma "Payá Hermanos" i "Rico", a Alacant. Algunes eren versions de models estrangers, però molts d'altres eren de disseny propi, com el cotxe de tipus bombonera, fabricat per Rico el 1920, de llauna litografiada; o el cotxe, també de llauna encara que més sofisticat, "Stromberg", fabricat el 1936 per Payá Hermanos, amb llums que funcionaven amb piles de petaca.

Entre els trens fabricats a Espanya destaca l'elèctric de la empresa Manamo en els anys 40, realitzat amb fusta i llautó i molt buscat per els col.leccionistes degut a la seva gran qualitat; o la locomotora de vapor de galga 0 de Payá Hermanos, de Ibi (Alacant), de la que es varen fer abundats models i que es va tornar a fabricar amb la finalitat de satisfer als col.leccionistes.

En quan a les nines, s'en fabricaren a Catalunya a partir de la segona meitat del segle XIX. Destaca per la seva popularitat la "pepa", en pasta de cartró pintada, totalment emmotllada, inclòs el cabell. Aquestes bastes nines eren molt barates, per lo que es van difondre molt a Catalunya.

La casa alemanya Lehmann instal.là una fàbrica de nines de porcellana a on s'hi muntaven peces de bescuit alemany sobre cossos i complements locals. També destaquen les nines de cartró de Pujol e Hijo que, recobertes d'estuc, eren la versió barata de la nina de porcellana. No obstant, ben aviat les nines de cel.luloide dominaren el mercat i en temps de la postguerra la més popular va ser la Mariquita Pérez, creada per Leonor Coello el 1943.

Associacionisme i museus. A Catalunya son moltes les societats filatèliques, numismàtiques i de col.leccionisme que organitzen trobades entre els seus afiliats i, també, a nivell local, comarcal i nacional per tal de que es puguin intercanviar tot tipus d'objectes que col.leccionen.

Els museus dedicats a les joguines més coneguts e importants per el seu contingut son: el Museu Valencià de la Joguina, en Ibi (Alacant), que exhibeix 450 peces; el Museu Gallego de la Joguina, en Allariz (Orense), reunit per Alberto Oro, i, en especial, el Museu de les Joguines de Figueres, amb més de 7000 exemplars.

Miquel Estruch i Serra